.......Bienvenidos a
NELOCACTUS
. la web de las
...MAMMILLARIAS, ECHINOCEREUS y ORQUIDEAS
. y algo de
BONSAIS..... y otras cosas
Benvinguts a NELOCACTUS, la uep de les Mammillaries, Echinocereus, Orquidees , Bonsais....i algo de valencianisme. 
-Soles pera valencians -
-Premits "Llealtat" del G.A.V. 2008-
Ha passat prou temps des d'els premits Llealtat i encara estic fruint i recordant la veu de Anfos, Anfos Ramon, traguense un poema ya algo antic, dolç i doloros com mel amarga, denunciant una situacio que, desgraciadament, a pesar dels anys passats, i, canviant els noms, continua siguent viva actualitat , mes dolorosa encara...... Pera mi, es tracta d'un obra mestra, aclaridora i didactica exposicio d'una situacio en un dolç vers molt escollit i que t'aplega al anima directament, especialment, al anima dels valencians. Reproduim aci el poema, que molt be podriem portar tots com una canço de lluita...i tambe d'anims.
(poema intimament esperançat de cara al meu avassallat poble, en el dia de la PARAULA VALENCIANA.)
Un any mes, Sant Vicent, de cor, el poble,
celebra la PARAULA VALENCIANA .
Un any mes s'han quedat mudes les pedres
devant les agressions a nostra parla.
Pertot arreu te trobes qui enverina
la Llengua que portem dins de l'entranya
i creixen repetides les injuries
que es claven per les ones en la casa.
Tenim dins enemics i els tenim fora,
perque els politics son de cobra i calla.
Les Universitats ens fan la guerra
i sembren constantment l'idea falsa
d'una unitat d'idiomes, perque aixina
per força, fan adictes a la causa¨.
Estan prostituint nostres escoles
uns professors o mestres de l'estafa,
que posen a les tendres criatures
als llavis una insolita mordaça...
Si, San Vicent. ¡Hi ha tanta indiferencia
en este poble meu davant la trampa!
¡Hi ha tants que deixen fer per covardia
i aguanten tants insults i tanta farsa!
Davant dels Taberners i de les Glories
que a tota hora estan fent llabor de sapa,
davant de tants Ruiços i Pedreños
traidors al mateix poble que hui els paga,
¿que fan nostres politics contra el Judes?
¿A on paren les promeses de Zaplana?....
Yo crec, Pare Vicent, que nostra vida
resulta cada dia mes amarga
en vore a tants Cains de traces noves
volent exterminar nostra paraula.
Cains que aci han trobat amor i ajuda
i estan martirisant a qui els ampara;
que no son valencians per mes que diguen
i no els importa tindre la veu baixa...
¡Quants fills t'han oblidat! Pobra Valencia!
¡Quin virus t'ha vingut per tramontana
que infecta a nostres jovens i procura
guanyar per tots els mijos la batalla!...
I em dolen, Sant Vicent, les injusticies.
Em dolen tants chiquets sense esperança
potser per no juntar-mos tots a l'hora
i fer un mur de braços i constancia.
Les manifestacions, son passageres.
De res val la protesta que descansa
sobre la veritat i sobre els muscles
d'un poble que sap be lo que reclama
si els del poder no actuen i seguixen
les normes d'un ahir que encara els guanya.
I qui ens governa, ¡mut!.No hi ha resposta
a tanta llei que atenta i que rebaixa
la llibertat de l'home i l'estrangula
si no accedix a ser de la comparsa...
¡Ah poble meu! Poble de poca espenta
que vius comodament la vida en calma!
Si vols que Sant Vicent ara t'ajude
i torne recobrant la nostra parla,
¡seguix lluitant! ¡No calles! ¡No claudiques!
Valencia es nostre ser, nostra substancia,
i com la sanc que ens corre per les venes,
es nostra dolça Llengua Valenciana!
¡Amunt, Valencia, amunt! ¡Que encara et porten
al cor els fills que et saben Mare i Patria!
ANFOS RAMON I GARCIA
-Dia de la Paraula Valenciana-
30 d'abril de 1998
-9 D'OCTOBRE 2009 - EL PARTERRE -
Bo, este 9 d'octobre hem recuperat el Parterre....hem recuperat una, podem dir vella tradicio dels valencians valencianistes d'anar els dumenges a solejarmos entre la Plaça Redona i el Parterre i a ficar una paraeta de llibres i cosetes valencianes (agulles, emblemes etc) i al mateix temps parlar de la situacio i dels moments del valencianisme actiu....... Hem tornat al Parterre i hem honrat a totes aquelles persones a les que deguem que no se perguera la *batalla de Valencia* per nostra identitat i, entre elles, hem destacat a la gran personalitat lliteraria i humana de En Anfos Ramon.... Si ya vaig tindre el honor de presentar el acte de la concesio del premit Llealtat que dona el G.A.V, fa dos anys i vaig penjar en esta uep un vers que recitá el propi Anfos i que, en motiu del acte en que celebraren la torná al Parterre torni a recitar, es veu que, pera chafar la meua bona actuacio (facil tractanse del seu maravillos poema), es tragué un atre que havia fet pot ser pera l'ocassio i el va presentar ell mateixa...... Com ya no se quin m'agrada mes, el copie aci pera el fruïr de tots, meu i de vosatros..........
-De la meua paraula que no es cansa -
Enguany, com no tinc por, de nou me toca
llançar a cor el vent en la paraula.
I em toca, perque em naix en sanc la terra
i perque yo vaig nàixer en Russafa.
Quan yo vaig vindre al mon, no cal qu'ho diga,
eren temps tan dificils com els d'ara.
Tambe hi havia gent de doble fulla
negant la nostra llengua dins de casa
i es dien valencians només per fora,
puix que per dins, tot era fum de palla.
També hi havia mares sense entendre
allò que'ls demanava a crits la pàtria
en un sentit postiç de cosa extranya.
Mes hui, pareix que a molts ya no els preocupa
l'ahir que varem perdre massa en calma,
ni pot el poble viure d'una història
plena de capelletes sense causa.
Es Ara. Este moment que mou les pedres
i està sobreposant-se a la veu baixa,
lo que a tots mos importa i mos anima
a dir les coses clares; com Deu mana.
És Ara quan volem tindre la pluja
endins la nostra terra que no es cansa
de fer créixer els arbres i les roses
per dur fills i collites d'esperança.
Yo sé que encara hi ha qui sols procura
d'aquells que ofeguen l'eco de la parla
i fan pregó del seu valencianisme
que és tot una mentira i una farsa.
Yo sé que encara hi ha qui sols procura
portar el nostre escut en la solapa
per fer del seu amor el gran negoci
i omplir de patriotisme la boljaca.
Que el poble està cansat de tanta espera
i tanta veu que sona a nota falsa
i tant de fonament sense edifici
i tants camins tancats de cara a l'alba.
Està cansat només. Pero si els núvols
deixen el dia clar i la veu alta,
estic segur que tornará a ser poble
i a retrobar l'espenta que li manca...
És l'hora de forjar un amanéixer
sense pors ni renúncies en l'entranya.
És l'hora de lluitar per les collites
que són nostres només; ¡nostres encara!
Si hui s'han de defendre ya en les ungles,
¡puix si, les defendrem a tota ultrança!
¡Germans! ¡Germans i amics o encara poble
que està mínimament vivint la causa!
No sé si m'enteneu o si de veres
sabeu que l'espirit és la paraula.
Pero si esteu ací i vos aprofita
la meua veu per moure al cor la flama,
¡no tingau por! ¡Preneu-la i feu-la fruita
de l'arbre que plantà la nostra pàtria!
Ara, que el nostre ser mos done força
per a seguir llaurant la terra intacta
d'insectes i paràsits que roseguen
l'anímica llavor de nostra raça,
i anem a fer tots junts el gran milacre
de retrobar el gust de la paraula.
Yo sé qu'això és possible, si l'estima
per tot allò qu'és nostre no s'apaga.
Yo sé, que si entre dotze hi hagué un Judes,
ací te'n pots tirar mils en la cara,
pero si som conscients i unim la corda
per a estretar la fe que el cor demana,
farem contra corrent la primavera
i cada fill, serà un Sol d'esperança.
Espera, poble meu, que les espigues
pot ser estan creixent en cada casa.
No sigues impacient, que ya es beslluma
eixe demà tot ple de nova gràcia...
I yo he vingut per vore la victoria
¡del rent que'm va fer naixer en Russafa!
-22 De Maig 2010- CONGRÉS DE C.V.
Bo, un atra vegá m'ha passat....de sobte i sense esperarm'ho, el Gran Poeta ha tornat a fer.ho. S'ha tret de la boljaca un paperet escrit i ha llegit, ¡que dic!, recitat, en una veu clara,ferma i molt forta pera la seua edat, un atre gran poema sobreeixint valencianitat.... (Ara ya estic enverinat i esperant nervios que'm torne a sorprendre....)
M'agradaria dirvos eixes coses
que es fan espiga o llum en la paraula.
M'agradaria tindre sense núvols
el goig que es torna veu des de l'entranya.
Pero tinc un dolor enmig la llengua,
que em fa tancar els llavis ple de rabia,
quan veig al fill negat que mistifica
l'orige de la llengua valenciana.
Tinc un desig de paus i de concordies
marchant unidament per eixa causa
que no coneix l'engany
ni mai té dubte quan sembra de Senyeres nostra Patria.
I cride al poble meu.Cride a la terra
que sap quallar el fruit de nostra parla,
per tal de que no calle
ni claudique davant de qui la ven o la regala.
Que estem farts d'enemics, i no de fora.
Estem sabent qui monta la batalla
per ser protagoniste d'eixa lluita
que li ompli de miseries la boljaca.
Estem cansats de vore les conciencies
dispostes a l'oferta i la rebaixa,
per tindre camp obert a la mentira
i anar minant el tronc de la paraula.
Que hui tens valencians desfent l'historia.
Hui aquells que ahir semblaven aigua clara,
s'han despullat d'hipocrites mesures
i han descobert que el joc, tenia trampa.
Hui s'han llevat de colp la pell d'ovella
que ahir duíen per tota indumentaria
els llops que preparaven l'envestida
per traure-li profit a la mudança.
I alló que pareixia una victoria
que el poble dia i nit ensómiava,
s'ha transformat en guerra sorda
i dura que hui estem tots patint i potser massa.
Han dividit els homens i la terra.
Han destrossat la nota que agermana.
Han contrafet l'essencia constructiva
sembrant l'antagonisme i la distancia.
Han amerat de dubtes a eixe poble
que busca veritats en l'hora clara,
deixant caure una boira que li oculta
la font en llibertat de l'esperança ...
Ningú no sap perqué, la veu se trenca.
Ningú no sap qui cobra ni qui paga ...
I yo dic que és Valencia la que plora
per tant de fill postis i tanta estafa.
Si tots els valencians no anem a una
sabent que estem jugant-mos nostra raça,
serem un poble inútil,sense meta,
eterns esclaus d'un amo i una vara ...
¡Germans!
¡Lliures germans de branca nova que no voleu servir a gent estranya!
¡Unim-nos colze a colze!
Que's remonte la veu i l'espirit per eixa causa que's justa,
perque's nostra des de sempre
i té que ser per nostra, VALENCIANA.
Hui estem tots esperant eixa collita
que vol donar el fruit de la paraula.
Estem esperançats davant nostra Valencia
que vol créixer lliure i ampla.
Pero ¡no confiem en els milacres
a l'hora de lluitar contra la farsa!
¡Parlem i parlem fort!
¡Que ningú afluixe el pas davant l'obstacul, si és que s'a1ça! ....
Perque si es pert la fe i es calla l'home,
¡voreu com és la pedra la que parla!...
¡Res més, amics! ¡El tall esta obert
I Valéncia mos demana ser autentics "Palleters!
¡Avant sense por i ¡Vixca el Regne de Valencia!
-PREMIT LLEALTAT 2012-
Bó, despres d'haver fruït del acte del premit Llealtat del Grup d'Accio Valencianista (GAV), si bé sempre entranyable, esta vegá mes encara si cap, per la proximitat de la persona que l'ha rebut, nostre president, En Manolo Latorre, ha aparegut la guinda en la personalitat de Anfos Ramon, nostre ya inadjetivable poeta i mos ha recitat el siguient poema, dedicat al seu amic, el homenageat i premiat.....
Benvolgut amic i president del GAV
ya fa temps un "palleter"
va organisar una guerra
per defendre a nostra terra
d'un enemic foraster.
Hui no hi ha un Vicent Domenech
que llance al vent eixe crit.
Pero hi ha un Nelo Latorre
que fa dèu anys presidix
este Grup incomparable
que no es cansa de patir.
Com pareix que nostre poble
està mut, perque res diu
està malparint uns fills
que reneguen de sa mare
perque són rebordonits;
Són els traidors de Valéncia;
Els Judes que estan vivint
de la mentira i l'estafa
que está fent-los més que rics.
Eixa apòcrifa Académia
que dels valencians se riu
i la Llengua Valenciana
adultera i destruix...
Pero no cau nostre Grup,
que lluita per retornar-mos
a eixe magnific ahir
i veu rebrotar als jovens
que tenen cor i sentit.
Ara el treball de Manolo se veu clar i positiu.
No furtaren nostra història
ni nostres valors antics.
Ademés de nostra Llengua
que no mai podrà morir.
Ara no cal que vos diga
quin és nostre compromís:
Seguir avant sense pausa,
anem de veres units
declarant també la guerra
als catalans invasors
que no paren d'atacar...
Per això és ben mereixcut
el "premi de LLEALTAT"
que proclama eixe diploma
que Manolo té guanyat....
Ara cal dir desde el cor
tenint present al premiat:
¡¡Vixca el Regne de Valéncia!!
I, sobre tot ¡¡Vixca el GAV!!
ANFOS RAMON I GARCIA
Valéncia, 15 de juny del 2012
